dijous, 14 d’agost de 2008

L'abast de la corrupció

Quan a l'aleshores president Maragall se li va acudir de dir, en seu parlamentària, que CiU tenia un problema, i que aquest problema es deia 3 %, na T. em va escriure des de Mallorca tot dient que allà es van posar a riure: "Només un 3 % ?", es demanaven, sorneguers, els mallorquins, avesats a una corrupció indissociable del pes històric del caciquisme. Ara, la fiscalia de Palma ha destapat un nou cas de corrupció, greu. En les seves declaracions davant del jutge, un empresari de la construcció mallorquí ha reconegut haver pagat 60.000 euros al funcionari perquè li adjudiqués una obra que en va costar 180.000. Heu tret els comptes? Ben fàcil, el 33,3 %. Ja tenien raó de riure, ja.

dimecres, 6 d’agost de 2008

Un escocès a Londres


A propòsit d'O'Hagan, un escocès nascut a Glasgow l'any 1968, que sembla encantat de viure a Londres i que no és precisament allò que podríem dir-ne un nacionalista escocès (hi ha en el seu llibre un assaig molt representatiu al respecte, que es titula "Sobre odiar el futbol"), he recordat aquella frase perversa del Dr. Johnson que recull el pobre Boswell: "The noblest prospect which a Scotchman ever sees, is the high road that leads him to England!" Que n'arriba a ser, de dura, la vida a província!

Immigrants: primera i segona generació

Fa unes setmanes, en un altre lloc, comentava l'afirmació que l'experiència espanyola amb la immigració no és traumàtica com a França o a la Gran Bretanya, i gosava sostenir que això es deu al fet que és un fenomen recent, i que els problemes de debò sorgeixen amb la segona generació, que és la que en realitat es planteja la qüestió de la pertinença: "Som totalment, plenament d'aquí? Ens deixen ser-ho?" Aquests dies estic llegint una col·lecció d'assaigs d'un escriptor jove lligat a la London Review of Books, Andrew O'Hagan. El llibre es diu The Atlantic Ocean i té com a tema central les relacions entre els Estats Units i la Gran Bretanya (que algú altre va definir, de forma inoblidable, com "aquelles dues grans nacions separades pel mateix idioma.") I és parlant de la immigració britànica cap als Estats Units que O'Hagan diu això. Tradueixo: "Si voleu entendre la història del primer liberalisme americà, no analitzeu l'experiència dels pares, els immigrants, sinó les aspiracions dels fills, als quals Amèrica oferia una resposta enganyosa al problema de la pertinença. Els pares volien una vida millor: la van trobar en un vaixell. Els fills tenen una vida millor: però no poden trobar un vaixell que els retorni a ells mateixos." Aquesta és, em sembla, la qüestió.

Lliçons (elementals) de periodisme

És un exercici, ben segur, de primer curs, això de fer una lectura comparada dels titulars dels diaris, però de tant en tant no està malament de tornar-hi. Més quan les quatre portades dels quatre diaris que he llegit avui s'hi presten com mai. Diuen així. Començo per La Vanguardia: "Fomento deja un 19 % de El Prat a la Generalitat". Suposada objectivitat: números canten, però amb un verb ("deja") que no és neutre. Seguim per El Periódico: "Foment obre la gestió del Prat però no en cedeix el control". Una de freda i l'altra de calenta. El País fa trampa, directament: "La Generalitat entrará en la gestión del Prat", encara que ningú podrà dir que no és veritat el que diuen. I l'Avui, és clar, és l'únic que adjectiva: "La Generalitat tindrà un paper testimonial a AENA." No podrem dir pas que els diaris no són fidels a ells mateixos!
(2 d'agost)