les virtuts de la mestressa de casa

Un dels retrets que fan els economistes que alerten sobre el desastre a què ens porta la política d'austeritat pressupostària és el desconeixement que els polítics europeus actuals tenen de la història, cosa que els està portant a repetir els errors comesos després del crash del 1929: fins que no va arribar F.D. Roosevelt a la Casa Blanca, el 1933, i va engegar el New Deal, les polítiques d'austeritat inicialment aplicades van resultar, com estan sent les actuals, un error gravíssim que no va fer més que aprofundir la Gran Depressió. En el fons d'aquesta política d'austeritat hi ha, tal i com advertia un economista socialdemòcrata alemany en una entrevista recent a la televisió, una confusió entre l'economia domèstica i l'economia d'un país (o d'un grup de països): mentre que, en una situació de deute, l'economia domèstica no té més remei que reduir les despeses, perquè els seus ingressos són fixos, un estat o una unió d'estats pot (i ha de) recórrer a l'endeutament, perquè l'estalvi contreu l'economia i dificulta encara més retornar el deute. És el peix que es mossega la cua, i crea una espiral recessiva de la qual no podrem sortir si no es rectifica aviat.

Hi pensava avui, en aquest retret a la Merkel, en llegir un text de Julian Barnes sobre la Thatcher, on diu això: "Els polítics són elegits, inevitablement, per gent que en sap menys, de política, que ells. El truc favorit de la senyora Thatcher era que la responsabilitat fiscal d'un Estat no era més que una versió a escala de portar bé els comptes de casa ("good housekeeping"). Estalvi, treball dur, sentit comú: les virtuts de la mestressa de la casa és el que ella promovia, i en va convèncer a molts". Per això em va reconfortar llegir que el portaveu de Die Linke (L'Esquerra) al Bundestag, en plena discussió sobre l'aprovació del segon rescat de Grècia, va recordar a la senyora Merkel que el que necessita Grècia és un Pla Marshall, i no un Tractat de Versalles. I és que encara hi ha (pocs) polítics que pensen històricament.

Però llengua, no