Un dia que és a Halle, va a la biblioteca de la universitat i queda, és clar, estupefacte de la quantitat de volums que hi ha a disposició d'alumnes i professors. I afegeix: "Una altra cosa hi ha encara més important a Alemanya: que un de Halle, anem a un dir, pot servir-se de tots els llibres de les biblioteques alemanyes. Per exemple, jo, per a un estudi, he de mester un llibre, i no es troba a la biblioteca de Halle; escric per via del bibliotecari d'ací a la de Berlín, i aquesta l'envia a la biblioteca d'ací; i si tal llibre no és a la de Berlín, aquesta escriu a totes les d'Alemanya, i la que el té l'envia a Berlín, i la de Berlín a Halle, i tot això de franc, a costes de l'Estat". És clar que avui, cent anys després, el préstec interbibliotecari no és una novetat entre nosaltres, però el que m'interessa és la conclusió que en treu n'Alcover: "Així se comprèn que els obres alemanyes sien tan erudites, i per lo mateix tan cercades, i que tenguen tanta de sortida i duguen a Alemanya tants de diners de fora-regne". Alguns dels nostres retalladors en prendrà nota?
dissabte, 28 de gener del 2012
En plenes retallades
Ara que el conseller de Cultura anuncia la convocatòria d'un tercer Congrés internacional de la Llengua Catalana per al 2014, al mateix temps que anuncia amb la boca petita uns crèdits que hauran d'anar substituint les subvencions per als creadors, m'ha semblat particularment oportú aquest paràgraf del deliciós dietari que mossèn Alcover escriu durant el seu viatge d'estudis a Alemanya, l'any 1907, pocs mesos després d'haver-se celebrat el Ier Congrés internacional de la Llengua Catalana. Alcover és un germanòfil declarat, i va assenyalant, admirat, la manera de funcionar dels alemanys i de la seva administració pública, i el pobre contrast que ofereix la comparació amb la situació espanyola.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Cent anys després del comentari de Mn. Alcover, les biblioteques de les universitats de Catalunya hem millorat el préstec entre biblioteques. A finals del 2011 es va posar en funcionament el PUC, un sistema que permet que qualsevol persona d'una universitat (catedràtics, titulars, associats i estudiants de totes les categories) demanin llibres de qualsevol altra universitat. En règim d'autoservei i sense pagar. Això és freqüents als estats Units d'Amèrica, però es fa per primera vegada a Europa a Catalunya.
El préstec interbibliotecari a les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya fa molt temps que existeix. D'aquesta manera sempre s'ha pogut demanar documents entre biblioteques d'un territori determinat (Barcelona, Girona, etc.). Des del 2010, a més a més, el Departament de Cultura garanteix la connexió de totes les biblioteques públiques del país mitjançant el Servei Nacional de Préstec Interbibliotecari
Aquest servei, a més a més, connecta les biblioteques públiques amb la Biblioteca Nacional de Catalunya.
També es disposa de la Central de Préstec i Serveis Especial, servei al que poden accedir totes les biblioteques catalanes, especialment les biblioteques públiques, de presons, escolars, etc. i que els facilita un fons amb més de 100.000 volums.
Publica un comentari a l'entrada