dijous, 18 de febrer del 2010
Un país illetrat?
No ho sé, però en tot cas som un país on la gent no acaba les frases. Ahir, en passar per davant del Palau de Justícia, sento una colla que s'acomiaden. I una d'ells diu: "Qualsevol cosa... ens veiem". En molt poques paraules, tanta inconcreció, tanta frase inconclusa (i no començada), tant calc lingüístic! Vaig arribar a la conclusió, provisional, que havíem de llegir (i d'escriure) més. Miraré d'esmerçar-m'hi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Doncs a Nicaragua diuen: "Lo más seguro es que quién sabe".
Al final, al nostre país, a força d'improvitzacions, tacticismes i visions partidistes, acabarà passant que la inconcreció serà no un defecte sinó una virtut (i ser llegit una condemna).
Ai Déu meu, m'ha fet així de pessimista l'edat o el paisatge?
Això esperem! M'agrada molt el seu blog...
Mirarem d'anar concretant, doncs. Gràcies pels comentaris i per l'encoratjament.
Publica un comentari a l'entrada