dijous, 18 de febrer del 2010

Un país illetrat?

No ho sé, però en tot cas som un país on la gent no acaba les frases. Ahir, en passar per davant del Palau de Justícia, sento una colla que s'acomiaden. I una d'ells diu: "Qualsevol cosa... ens veiem". En molt poques paraules, tanta inconcreció, tanta frase inconclusa (i no començada), tant calc lingüístic! Vaig arribar a la conclusió, provisional, que havíem de llegir (i d'escriure) més. Miraré d'esmerçar-m'hi.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Doncs a Nicaragua diuen: "Lo más seguro es que quién sabe".

Al final, al nostre país, a força d'improvitzacions, tacticismes i visions partidistes, acabarà passant que la inconcreció serà no un defecte sinó una virtut (i ser llegit una condemna).

Ai Déu meu, m'ha fet així de pessimista l'edat o el paisatge?

Jordi ha dit...

Això esperem! M'agrada molt el seu blog...

Josep M. Muñoz ha dit...

Mirarem d'anar concretant, doncs. Gràcies pels comentaris i per l'encoratjament.