divendres, 16 de maig de 2008

2 de març. Notícies en tres línies

Félix Fénéon m’era, fins ara, del tot desconegut. Periodista i crític d’art, d’idees anarquistes (per les quals fou processat) a la França del tombant de segle XX, va ser el director de la Revue Blanche. Quan la revista va plegar, va entrar a treballar al diari conservador Le Figaro i d’allà, el 1906, al liberal Le Matin on durant un temps va escriure, com a redactor anònim, una secció de breus que després es van compilar en un llibre titulat Nouvelles en trois lignes, que ha estat fa poc traduït a l’americà per la New York Review of Books. En una llibreria prop de la Sorbona en trobo una edició francesa moderna (Éditions Macula, 1990), amb il·lustracions d’època de Félix Vallotton. És un recull de 1.210 breus, que Fénéon condesava en tres línies. Sovint, es tracta de mers fets diversos: robatoris, marits enganyats, morts accidentals (molts d’ells atropellats pel tren), però també mostres del malestar obrer i polític. Amb un estil únic, irònic («A Trianon, un visitant s’ha desvestit i s’ha ficat dins el llit imperial. Es posa en dubte que sigui, com diu ell, Napoleó iv»), i que a vegades assoleix una musicalitat que en fa difícil la traducció: «Un chasseur de Tessancourt a contraint sa femme et le quidam à attendre sur la couche adultère (3 heures) le gendarme constatateur.» I una única referència catalana, que tradueixo: «Al Voló (Pirineus Or.) uns oficials espanyols han insultat un turista francès culpable d’aquest grafit: “Visca Catalunya!”»En la premsa nostrada, no sé si hi ha gaires exemples de breus creatius. Tanmateix, l’altre dia, sopant amb una colla d’amics, hi pensava, quan en Jordi Puntí ens reproduïa una notícia que la seva mare li havia explicat, amb una concisió digna de Fénéon, en a penes tres línies: «La forense de Vic s’ha casat amb l’enterramorts. Es van conèixer a la feina.»