diumenge, 14 de setembre de 2008

Catalan is Spoken

Barcelona és una ciutat coneguda a Nova York. Quan ens pregunten, cosa que fan sovint, d'on venim, n'hi ha prou amb dir: Barcelona, i no tens ni temps d'afegir, després de la coma, Spain. Tothom fa cara d'exclamar-se. Alguns fins i tot, amb un somriure una mica condescendent, et responen: "Catalonia". L'altre vespre, la cambrera nord-americana del restaurant italià on sopàvem ens sentia parlar i ens va demanar d'on érem. Quan li vam dir Barcelona, va respondre que li encantava la nostra ciutat. Li vaig demanar si havia vist la pel·lícula de Woody Allen, que fan en un cinema del barri on som, però em va dir que no. Va explicar-nos que el desembre volia tornar a Barcelona, i que tenia fins i tot la intenció de quedar-s'hi a treballar. Va afegir, però, que per això li calia el català, i que ella sabia castellà, però no català. I que si no sabies català, a Barcelona no eres fàcilment acceptada. És curiós que quan, a casa, no cessem de lamentar-nos sobre la pèrdua de presència del català al carrer, una cambrera de Nova York tingui la certesa que, si no aprèn català, a Barcelona no hi té res a pelar. Naturalment, no vaig desmentir-li la seva impressió. En canvi, li vaig dir que no s'amoïnés, que ja aprendrà el català i sense cap dificultat. Ho hauríem de dir més sovint: "Catalan is easy". Ara, almenys, ja saben que "is spoken."

1 comentari:

david ha dit...

Uns coneguts d'un amic -no sempre els amics dels meus amics han de ser a la vegada els meus amics-, doncs uns amics de Madrid d'un bon amic meu, em deien aquest estiu que dubtaven de venir a viure a Barcelona (estaven entre Barcelona i el sud de França) precisament pel tema del català. A l'inici -i ho segueixo pensant ara- ho vaig atribuir a la ignorància de la nostra realitat, a la desinformació, vaja. Com que estàvem a Sabadell, la meva ciutat, i al centre (el reducte...), el cambrer ens va dur les cartes per demanar, i ves per on, estaven en català. Mentre el meu amic, els anava traduint plat per plat (en el restaurant no tenien cartes en castellà -inacceptabe per ells de ben segur- i una petita victòria per la meva part) prenia conciència que al centre de Sabadell, comptat i debatut, encara hi ha força catalanoparlants.

La setmana passada vaig saber pel meu amic que aquesta parella havien decidit anar-se'n a viure finalment al sud de França.